Морфологические и синтаксические свойства
Основа инфекта: declarā-
| |
Praesens |
| Indicatīvus |
Coniunctīvus |
Imperatīvus |
| Act. |
Pass. |
Act. |
Pass. |
Act. |
Pass. |
| Sing. |
1 p. |
declarō |
declaror |
declarem |
declarer |
— |
— |
| 2 p. |
declaras |
declarāris |
declares |
declarēris |
declarā |
declarare |
| 3 p. |
declarat |
declarātur |
declaret |
declarētur |
— |
— |
| Plur. |
1 p. |
declarāmus |
declarāmur |
declarēmus |
declarēmur |
— |
— |
| 2 p. |
declarātis |
declarāmini |
declarētis |
declarēmini |
declarāte |
declaramini |
| 3 p. |
declarant |
declarantur |
declarent |
declarentur |
— |
— |
| |
Imperfectum |
| Indicatīvus |
Coniunctīvus |
| Act. |
Pass. |
Act. |
Pass. |
| Sing. |
1 p. |
declarābam |
declarābar |
declarārem |
declarārer |
| 2 p. |
declarābas |
declarabāris |
declarāres |
declararēris |
| 3 p. |
declarābat |
declarabātur |
declarāret |
declararētur |
| Plur. |
1 p. |
declarabāmus |
declarabāmur |
declararēmus |
declararēmur |
| 2 p. |
declarabātis |
declarabamini |
declararētis |
declararēmini |
| 3 p. |
declarābant |
declarabantur |
declararent |
declararentur |
| |
Futūrum I |
| Indicatīvus |
Imperatīvus |
| Act. |
Pass. |
Act. |
| Sing. |
1 p. |
declarābo |
declarabor |
— |
| 2 p. |
declarābis |
declaraberis |
declarāto |
| 3 p. |
declarābit |
declarabitur |
declarāto |
| Plur. |
1 p. |
declarabimus |
declarabimur |
— |
| 2 p. |
declarabitis |
declarabimini |
declaratōte |
| 3 p. |
declarabuntur |
declaranto |
| Infīnitivus praesentis actīvi |
declarāre |
| Infīnitivus praesentis passīvi |
declarāri |
| Participium praesentis actīvi |
declarāns |
| Gerundium |
declarandī |
| Gerundivum |
declarandus, -a, -um |
Основа перфекта: declarāv-
| |
Perfectum |
Plusquamperfectum |
Futūrum II |
| Indicatīvus |
Coniunctīvus |
Indicatīvus |
Coniunctīvus |
Indicatīvus |
| Act. |
Act. |
Act. |
Act. |
Act. |
| Sg. |
1 p. |
declarāvī |
declarāverim |
declarāveram |
declarāvissem |
declarāverō |
| 2 p. |
declarāvisti |
declarāveris |
declarāveras |
declarāvisses |
declarāveris |
| 3 p. |
declarāvit |
declarāverit |
declarāverat |
declarāvisset |
declarāverit |
| Pl. |
1 p. |
declarāvimus |
declarāverimus |
declarāverāmus |
declarāvissēmus |
declarāverimus |
| 2 p. |
declarāvistis |
declarāveritis |
declarāverātis |
declarāvissētis |
declarāveritis |
| 3 p. |
declarāvērunt |
declarāverint |
declarāverant |
declarāvissent |
declarāverint |
| Infīnitivus perfecti actīvi |
declarāvisse |
Основа супина: declarāt-
| Participium perfecti passivi |
declarātus, -a, -um |
| Participium futuri activi |
declarātūrus, -a, -um |
| Supinum I |
declarātum |
| Supinum II |
declarātū |
dē-clā-rō
Глагол, первое спряжение.
Приставка: de-; корень: --.